• El PIB trimestral va augmentar més del previst a causa del consum

• La construcció agafa embranzida amb un creixement del 5,6%

• L’ocupació augmenta un 2%, però la productivitat roman estancada

L’economia d’Espanya va mantenir el 2025 un robust creixement, tot i que menor que el d’anys precedents. Segons la revisió definitiva de l’Institut Nacional d’Estadística, el PIB va créixer en el conjunt de l’any passat un 2,8%, situant Espanya com una de les economies desenvolupades més dinàmiques del planeta. La revisió suposa la mateixa dada que l’avanç provisional i es situa vuit dècimes per sota del creixement del 2024. El PIB trimestral va registrar un increment del 0,8% en el quart trimestre respecte a l’anterior, dues dècimes més de les esperades pels analistes.

L’avanç del producte interior brut es va produir, en gran mesura, impulsat per la demanda interna, que va aportar 3,5 punts. En l’any marcat per la guerra aranzelària procedent dels Estats Units i un replegament de la globalització, la demanda externa va contraure el PIB d’Espanya en 0,8 punts percentuals. El 2024, la demanda externa va aportar 0,2 punts al PIB d’Espanya.

LA CONSTRUCCIÓ AVANÇA AMB FORÇA

Les exportacions de serveis no turístics van ser el component de la demanda que va aportar major dinamisme a l’economia, amb un increment de l’11,7%. Espanya s’està consolidant des de la pandèmia com una potència rellevant en el camp dels serveis d’alt valor afegit, desacoblant l’economia del tercer sector de la gran dependència del turisme, molt vulnerable a interaccions exteriors com crisis geopolítiques o econòmiques.

A la banda de l’oferta, el valor afegit brut va avançar en totes les àrees econòmiques. Destaca la construcció, que es va incrementar un 5,6%, confirmant les previsions de les patronals, com la del ciment. A principis de 2025 les empreses cimenteres esperaven un despegue de la demanda de la matèria prima davant d’una revitalització de l’obra a causa de la crisis de l’habitatge, el desenvolupament d’infraestructures industrials energètiques i tecnològiques com els centres de dades, i les inversions públiques.

CREIXEMENT EXTENSIU

Què causa l’avanç de la producció interna? Espanya continua mostrant un creixement extensiu en l’ocupació, però no una millora de la productivitat. Per tant, l’economia augmenta no tant perquè cada vegada siguem més eficients en el treball, sinó perquè som més persones treballant. Això provoca que no hi hagi una millora generalitzada del benestar o la prosperitat de la ciutadania tot i l’avanç macroeconòmic.

Les dades de l’INE avalen aquesta tesi. El nombre d’hores efectivament treballades va créixer un 2,2% en taxa interanual en el quart trimestre, quatre dècimes menys que durant l’estiu. Els llocs de treball equivalents a temps complet van augmentar un 2,8% en taxa interanual, cinc dècimes menys que en el trimestre precedent. No obstant això, el problema radica en el creixement per treballador. L’INE estima que la productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet es va contraure en taxa interanual un 0,1%, tot i que la productivitat per hora efectivament treballada va avançar un 0,5%.

Si continuem bussejant en els pilars que componen el PIB d’Espanya, la tendència d’una economia extensiva continua enviant senyals a tenir en compte tant per al conjunt dels treballadors com per a l’empresariat. La despesa en consum final va avançar un 3% en taxa interanual, principal element de robustesa de l’economia espanyola. Les llars van incrementar la seva despesa un 3,1% mentre que les Administracions Públiques van avançar un 2,5%. La formació bruta de capital, és a dir, la inversió bruta de l’economia, va registrar un increment del 5,9%.

Amb tot, Espanya es consolida com una de les potències desenvolupades amb major dinamisme a causa del seu creixement extensiu. L’avanç trimestral del 0,8% del quart trimestre és quatre vegades major al de la Unió Europea i es situa per sobre de la mitjana del G20, segons dades de l’OCDE. Des d’abans de la guerra a l’Iran, la majoria de les institucions pronosticaven un avanç el 2026 més moderat, de vora el 2%.

Font: elEconomista