• El Parlament, amb els vots en contra del PP, Vox i Junts, ha tombat una proposta de Sumar per prohibir els acomiadaments a les empreses que traslladin la seva producción a altres països. També pretenia obligar-les a retornar ajudes públiques

• El Congrés dels Diputats ha rebutjat el passat dimarts la proposició de llei impulsada per Sumar per prohibir els acomiadaments col·lectius a empleats en empreses que traslladin la seva activitat fora de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu. La iniciativa ha estat tombada amb 178 vots en contra, 168 a favor i una abstenció, després del rebuig de PP, Vox i Junts, mentre que Coalición Canaria s’ha abstingut

La proposta buscava blindar l’ocupación en processos de deslocalització, impedint a les empreses executar acomiadaments col·lectius vinculats al trasllat de la seva activitat fora de l’entorn comunitari. A més, contemplava la devolució de ajudes públiques rebudes en els quatre anys previs i reforçava el paper dels sindicats en els processos de venda o transmissió d’unitats productives.

El resultat de la votació deixa sense recorregut parlamentari una iniciativa que havia generat divisió entre els grups i que, tot i que comptava amb el suport de PSOE, PNV, EH Bildu, ERC, BNG i Podemos, no ha aconseguit superar el rebuig de la majoria de l’hemicicle.

CONSIDEREN “DESPROPORCIONADES” LES PENALITZACIONS A EMPRESES QUE TRASLLADIN FORA LA SEVA PRODUCCIÓ

Els grups que han votat en contra han coincidit a criticar el caràcter intervencionista de la norma i el seu impacte potencial sobre l’activitat empresarial. Des del Partit Popular s’ha qualificat la proposta de “desproporcionada”, en entendre que introdueix una ingerència excessiva en la capacitat d’organització de les empreses.

Durant el debat, els populars van advertir que la iniciativa imposava noves càrregues burocràtiques i limitacions que podrien desincentivar la inversió. Al seu parer, reformes d’aquest calat s’haurien d’abordar en el marc del diàleg social, comptant amb empreses i sindicats, i no a través d’iniciatives unilaterals al Parlament.

En una línia similar, Vox va qüestionar especialment l’obligació de retornar ajudes públiques, en considerar que es tracta d’una mesura “molt àmplia” que podria penalitzar decisions empresarials legítimes. També va criticar que la norma es centrés únicament en deslocalitzacions fora de la UE, deixant fora altres supòsits.

Per la seva banda, Junts va alertar que la proposta endureix el marc laboral fins a fer-lo més rígid. Segons la seva valoració, sota l’argument de protegir el treballador s’estava configurant un entorn normatiu que podria dificultar la competitivitat empresarial i, en última instància, afectar l’ocupació.

Davant d’aquestes crítiques, Sumar va defensar que la iniciativa responia a la necessitat de protegir el teixit industrial i evitar la destrucció d’ocupació derivada de la deslocalització. Després de la votació, el seu portaveu va carregar contra “les dretes” per votar en contra d’una mesura que, al seu parer, pretenia respondre a la “Espanya real” dels treballadors.

QUINES PENALITZACIONS PLANTEJA LA LLEI A EMPRESES QUE ES DESLOCALITZEN?

La proposició de llei partia de la premissa que les deslocalitzacions empresarials generen desinversió, tancament de centres productius i pèrdua d’ocupació. Per fer front a aquest fenomen, Sumar proposava una reforma de l’Estatut dels Treballadors amb diverses mesures de calat.

La principal era la prohibició d’executar acomiadaments col·lectius o extincions contractuals per causes objectives quan l’empresa traslladés la seva activitat fora de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu. És a dir, una companyia no podria justificar un ERO a Espanya si simultàniament deslocalitzava la seva producció a tercers països.

A més, la norma plantejava impedir altres mesures laborals vinculades a aquests processos, com modificacions substancials de les condicions de treball o inaplicacions de convenis col·lectius associades al trasllat de l’activitat.

RETORN D’AJUDES PÚBLIQUES A EMPRESES QUE TRASLLADIN ELS SEUS CENTRES

Un altre dels pilars de la iniciativa era la devolució d’ajudes públiques. Les empreses que haguessin rebut beneficis lligats a expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o al Mecanisme RED en els quatre anys anteriors estarien obligades a reemborsar-los si decidissin deslocalitzar-se fora de la UE.

Aquest punt va generar especial controvèrsia, ja que afectava directament negocis que haguessin rebut suport públic en contextos de crisi i posteriorment optessin per reorganitzar la seva producció a nivell internacional.

La proposta incloïa també mesures de transparència en els processos de venda o transmissió d’empreses. En concret, obligava a proporcionar informació detallada a la plantilla i garantia la participació dels sindicats en les negociacions entre comprador i venedor.

Segons Sumar, aquest conjunt de mesures pretenia reforçar la “democràcia a l’empresa” i protegir els drets dels treballadors en situacions de crisi empresarial o restructuració.

El debat sobre la iniciativa va estar marcat per exemples concrets de deslocalització industrial, com el de la planta de Sekurit a Avilés o els processos viscuts en la indústria tèxtil. Per als seus defensors, aquests casos evidencien la necessitat d’un major control públic sobre les decisions empresarials que afecten l’ocupació.

LA MESURA QUEDA DESCARTADA, PER ARA

No obstant això, per als seus detractors, la llei suposava un risc de sobreregualció que podria tenir efectes contraproduents, com la fuga d’inversions o la pèrdia de competitivitat.

Amb el rebuig del Congrés, la proposta queda definitivament descartada en la seva forma actual. Això no obstant, el debat sobre com afrontar les deslocalitzacions –i fins a quin punt s’han de condicionar les decisions empresarials quan hi ha ajudes públiques pel mig– seguirà present en l’agenda econòmica i política.

Font: AyE