• L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha detectat una «deficiència estructural» en la gestió de la incapacitat temporal, en un context en què s’ha registrat un augment proper al 60% en la incidència de les baixes per contingències comunes entre 2017 i 2024 i un increment del 15% en la durada mitjana, la qual cosa ha provocat que es tripliqui la despesa en IT en els últims deu anys (des de 2014)

• L’organització independent que dirigeix Cristina Herrero ha publicat aquest dimecres un estudi sobre la incapacitat temporal (IT), que forma part dels tres estudis encarregats a la institució en el marc del ‘Spending Review 2022-2026’

La incapacitat temporal –que presta protecció econòmica transitòria a treballadors que han patit una malaltia o un accident– suposa una de les principals prestacions del sistema de benestar espanyol i representa el segon component més gran de despesa de la Seguretat Social, amb un desemborsament de 16.500 milions d’euros el 2024, només superat per les pensions.

L’avaluació de l’AIReF identifica una deficiència estructural en la gestió de l’incapacitat temporal, derivada de la separació entre l’autoritat que concedeix la prestació (metges d’atenció primària) i la responsabilitat financera d’aquesta (l’Institut Nacional de la Seguretat Social), una qüestió que s’agreuja per la descentralització del sistema sanitari espanyol.

Aquest diagnòstic estructural es produeix, a més, en un context de deteriorament dels principals indicadors de la incapacitat temporal, amb un augment proper al 60% en la incidència de les baixes per contingències comunes entre 2017 i 2024 i un increment de la durada mitjana del 15%, especialment en les patologies de més despesa (malalties de salut mental i musculoesquelètiques), en un entorn de llistes d’espera més llargues del sistema sanitari.

LES BAIXES PER MALALTIES MENTALS PRESENTEN LES DURADES MÉS LLARGUES

En roda de premsa, la presidenta de l’AIReF, Cristina Herrero, ha explicat que s’ha produït un augment dels episodis de contingències comunes, que passen de 4,7 milions el 2017 a gairebé 8,6 milions el 2024, enfront de l’estabilitat de les contingències professionals (700.000 episodis a l’any).

Més en detall, l’AIReF ha calculat que la incidència en contingències comunes ha augmentat de 21,4 casos per cada 1.000 afiliats el 2017 a 33,9 el 2024, alhora que la durada mitjana ha crescut des de 40 dies el 2017 a 45,9 dies el 2024.

Segons ha traslladat Cristina Herrero, les malalties musculoesquelètiques i les respiratòries tenen els nivells més alts de incidència, però el creixement acumulat més gran es dona en les malalties infeccioses i les mentals. Sobre aquestes últimes (mentals), l’AIReF ha explicat que presenten les durades mitjanes més llargues, amb un increment de 67 dies el 2017 a 98,5 dies el 2024.

EL PAS DE CONTRACTE TEMPORAL A INDEFINIT AUGMENTA LA PROBABILITAT DE BAIXA

Així mateix, l’AIReF constata la influència de l’evolució del marc normatiu cap a un enfocament progressivament més garantista des de 2018, que ha revertit restriccions prèvies i ha ampliat la protecció econòmica durant els episodis de incapacitat temporal.

En concret, destaca la restauració del complement retributiu del 100% per als empleats públics en situació de incapacitat temporal, que va incrementar en un 40% la probabilitat d’iniciar una baixa.

Per la seva banda, el trànsit des de contractes temporals cap a contractes indefinits impulsat per la reforma laboral va incrementar entorn del 30% la probabilitat d’iniciar un episodi de incapacitat temporal.

L’AIReF també ha constatat, basant-se en els models i anàlisis quantitatives, que el 25% de persones concentren el 55% de episodis de incapacitat temporal, la qual cosa indica un fenomen de reiteració. A més, les dades apunten que és més probable que es produeixi en empreses grans.

PROPUESTES DE L’AIREF: REFORÇAR SUPERVISIÓ I SEGUIMENT

Amb tot, l’avaluació de l’AIReF ha posat de relleu el paper rellevant de la falta de supervisió i seguiment dels processos, l’evolució normativa més garantista, el cicle econòmic expansiu, l’augment de la demanda sanitària i les llistes d’espera en l’augment de la incapacitat temporal.

Per això, l’organisme independent ha proposat desenvolupar un sistema d’informació integrat, reforçar les capacitats del Institut Nacional de Seguretat Social per millorar la supervisió, millorar la col·laboració amb els metges d’atenció primària, promoure una major implicació de les grans empreses en la gestió responsable de la prestació i la millora de la salut laboral i abordar l’avaluació de les llistes d’espera.

Font: EuropaPress