• L’escassetat de personal colpeja amb especial duresa la construcció, l’hostaleria i el transport

• La manca de perfils qualificats, i no de persones, explica la paradoxa del mercat laboral espanyol

Espanya desaprofita el 18,2% de la seva mà d’obra disponible, un total de 4,69 milions de persones disposades a treballar segons les últimes dades d’Eurostat, tot i que el 45% de les empreses segueix veient afectada la seva activitat per «dificultats associades a la disponibilitat de mà d’obra». Dues dades que il·lustren que el desencaix entre oferta i demanda de mà d’obra no respon exclusivament al volum de persones disponibles per treballar i planteja la pregunta de si la regularització de migrants podrà contribuir a reduir-lo.

Les últimes dades de l’Enquesta del Banc d’Espanya sobre Activitat Empresarial (l’EBAE) revelen una certa reculada l’últim any en l’impacte negatiu d’un factor, la manca de treballadors, la rellevància del qual s’havia anat disparant des de 2021 i que va tocar sostre, amb un 48%, a finals de l’any passat. Una tendència, d’altra banda, coherent con la desacceleració del mercat laboral l’últim any de la qual el supervisor ve advertint: si es crea ocupació amb menor intensitat, és lògic que la pressió per la manca d’empleats es relaxi.

Però segueix sent el segon en importància darrere de les incerteses en política econòmica (50%) i per sobre dels costos energètics, que es queden en un 42%. Això sí, el treball de camp es va dur a terme abans de l’esclat del conflicte bèl·lic entre els Estats Units i l’Iran i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, l’impacte del qual es percebrà amb major claredat els pròxims mesos.

Segons el Banc d’Espanya, el problema de la manca de mà d’obra segueix donant-se especialment en activitats que fan un ús intensiu de la mà d’obra: la construcció, l’hostaleria i el transport, on el 58%, el 55% i el 52% de les empreses, respectivament, «declaren que aquest factor els afecta negativament». L’evolució és coherent amb l’augment de les vacants que reflecteix l’Enquesta Trimestral de Costos Laborals, que aflora 155.713 llocs per cobrir a tancament de 2025. Això sí, gairebé suposa un 0,9% de l’ocupació existent, la taxa més baixa de la zona euro.

La dificultat per cobrir vacants fa una mena de ‘pinça’ amb el cada vegada major volum de baixes per incapacitat temporal, un element de tencionament citat en diverses ocasions pel Banc d’Espanya. Això sí, els problemes de disponibilitat de mà d’obra es vinculen no a absències de treballadors sinó a problemes per contractar perfils adequats.

Segons el supervisor, la manca de professionals qualificats per al lloc demandat, «la qual cosa genera un desajust en el mercat laboral», segons recollia el seu Informe Anual corresponent a 2024 però publicat al maig de 2025 i que s’actualitzarà en uns dies. També apuntava a l’existència de «elements cíclics».

«En una fase expansiva, augmenta el nombre d’empreses que demanden nous llocs de treball, però, al mateix temps, també s’eleva el salari mínim que les persones aturades estan disposades a acceptar», incideix l’organisme. Això sí, l’organisme que dirigeix José Luis Escrivá no precisa el paper que juga l’increment de la referència del SMI que decideix el Govern amb criteris polítics.

4,7 MILIONS DE TREBALLADORS DISPOSATS

El fet és que aquests factors poden explicar una de les grans paradoxes del mercat laboral: tot i la desacceleració esmentada, es continua creant ocupació amb més força que a la resta de la UE, però no sembla reduir l’atur amb la mateixa intensitat. Segons l’EPA, es van sumar 527.600 ocupats en el primer trimestre respecte a un any abans, mentre que només es van restar 80.600 aturats i continua havent-hi 2,7 milions.

Encara que la mà d’obra disponible és molt major si comptem tota la folgança laboral. Aquest indicador, elaborat per Eurostat afegeix als 2,6 milions d’aturats pròpiament dits, els inactius que volen una feina, però no la busquen activament (717.000) o no estan immediatament disponibles per incorporar-se (253.000), així com els ocupats subocupats en feines a temps parcial (1,1 milions) i que volen millorar les seves condicions. La xifra total, segons les estimacions d’Eurostat, ascendeix a 4,69 milions.

A més, l’atur es concentra cada vegada més en treballadors de major edat, a partir dels 45 anys, que en molts casos no s’ajusten als perfils preferits pels sectors intensius en l’ús de mà d’obra.

Aquest desencaix explica que el mercat laboral necessita el talent que arriba de fora, com mostra l’increment dels ocupats migrants o l’aval concedit pels empresaris a l’última regularització d’estrangers. Però el problema, segons avisen els experts, és la qualificació d’aquests treballadors. Encara que no només per dèficit de preparació.

Espanya és el país de la UE amb major taxa d’ocupats sobrequalificats per al seu lloc actual, un 37,3%. Però en el cas dels nacionals es redueix al 32,7% (també la més alta de la UE), mentre que per als ciutadans extracomunitaris es dispara gairebé vint punts, al 52,3% (la tercera més elevada darrere del 85% de Grècia i el 60% d’Estònia).

En el cas dels aturats, el problema no és només la formació, sinó la certificació de competències adquirides durant l’experiència professional (una cosa que va quedar especialment clara després de la ‘punxada’ de la bombolla immobiliària). En el cas dels estrangers, el problema és encara major, ja que en molts casos veuen que les seves titulacions no són convalidades a Espanya.

Una situació que pot veure’s agreujada quan la regularització ‘aflori’ mig milió de potencials treballadors, que tot i que ara podran accedir a feines legals es trobaran amb la mateixa barrera que aquells immigrants amb permís de treball, així com un terç dels espanyols.

Font: elEconomista