• El Govern ha aprovat en el Consell de Ministres l’ampliació d’un any per al termini de l’entrada en vigor del sistema ‘Verifactu’

• Modificació del Reglament de Requisits de Sistemes de Facturació d’Empreses i Professionals

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret llei pel qual s’adopten mesures urgents per afavorir l’activitat inversora de les entitats locals i de les comunitats autònomes, i pel qual es modifica el Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament que estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics o electrònics que suportin els processos de facturació d’empresaris i professionals, i l’estandardització de formats dels registres de facturació.

Amb aquest Reial decret llei es permetrà a les comunitats autònomes i entitats locals poder emprar el superàvit obtingut en els seus comptes durant el 2024 per destinar-lo a Inversions Financerament Sostenibles (IFS) el 2025, 2026 i 2027.

D’aquesta manera, els recursos generats el 2024, tant en el cas de les comunitats autònomes com de les entitats locals, es podran destinar a les anomenades IFS. Tot això sense que computi en la regla de despesa de 2025, 2026 i 2027.

Així mateix, en el cas que un projecte d’IFS no es pugui executar íntegrament abans del 31 de desembre de 2026, la part restant de la despesa autoritzada es podrà comprometre i reconèixer en l’exercici següent, finançant-se amb càrrec al romanent de tresoreria de l’any immediatament anterior, amb el límit de l’import del superàvit de 2024. En tot cas, els projectes d’inversió s’hauran d’haver iniciat abans del 31 de desembre de 2026.

INVERSIONS FINANCERAMENT SOSTENIBLES (IFS)

Les IFS són aquelles inversions que a llarg termini tinguin un impacte positiu sobre la sostenibilitat de les finances públiques de les entitats locals i comunitats autònomes que permeten, durant la seva execució, manteniment i liquidació, donar compliment als objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic.

Aquestes inversions han de ser econòmicament sostenibles al llarg de la vida útil de la inversió i no computen en la despesa del exercici en què s’executen a efectes de l’aplicació de la regla de despesa, encara que sí a efectes del compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària.

A més, per poder beneficiar-se d’aquesta regla especial del destí del superàvit pressupostari, les administracions territorials han de complir amb el període mitjà de pagament a proveïdors previst en la normativa sobre morositat.

Aquestes Inversions Financerament Sostenibles es poden destinar, per part de les entitats locals, a la prestació de serveis essencials, com poden ser clavegueram, abastament d’aigua, recollida de residus o enllumenat públic, millora dels sistemes productius i dels diversos sectors, infraestructures de transport, centres docents, assistència social primària, habitatge, recursos hidràulics o societat de la informació, entre altres àmbits.

Per la seva banda, les comunitats autònomes podran realitzar inversions amb efectes positius per al canvi climàtic, contribució a la millora de l’eficiència energètica, o tractar-se d’una inversió que permeti evitar despeses recurrents o que impliqui estalvis en exercicis futurs, tot això dins dels àmbits de competència que tenen assumits.

AJORNAMENT DE L’ENTRADA EN VIGOR DEL VERIFACTU

D’altra banda, aquest Reial decret llei contempla la modificació del Reial decret 1007/2023, de 5 de desembre, que establia una sèrie de requisits a complir pels sistemes informàtics de facturació de pimes i autònoms, l’anomenat ‘Reglament Verifactu’. Aquesta modificació consisteix a ajornar un any, fins al 2027, l’inici de l’aplicació d’aquests requisits.

L’entrada en vigor del Verifactu estava prevista inicialment per a l’1 de gener de 2026, en el cas dels obligats tributaris contribuents de l’Impost sobre Societats, mentre que per a les altres empreses i autònoms que utilitzessin sistemes informàtics de facturació, el termini era l’1 de juliol de 2026.

Amb el Reial decret llei s’ha decidit efectuar una nova ampliació del termini d’exigibilitat.

D’aquesta manera, per a les empreses el termini d’implantació i adaptació de les quals dels seus sistemes informàtics començava l’1 de gener de 2026, es trasllada a l’1 de gener de 2027, mentre que per a les empreses i autònoms que l’havien de començar a aplicar el Verifactu l’1 de juliol de 2026, aquest termini es trasllada a l’1 de juliol de 2027.

Amb aquest nou sistema es pretén lluitar contra el frau tributari i l’economia submergida derivats de l’ús de l’anomenat ‘programari de doble ús’. Aquesta mesura desenvolupa el que es contempla en la Llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal i permet donar més seguretat i traçabilitat de la facturació, així com atorgar major agilitat i facilitat en el compliment de les obligacions tributàries per a pimes i autònoms.

HABILITATS

El Reial decret llei incorpora així mateix una modificació de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local que té com a objectiu retornar a la Generalitat de Catalunya la gestió de l’oferta pública d’ocupació i els processos de selecció dels habilitats nacionals.

Es tracta d’una competència que ja es va donar a Euskadi l’any 2022 i que totes les comunitats autònomes van tenir entre el 2007 i el 2013. Els habilitats nacionals són funcionaris de l’Administració local que exerceixen com a interventors, tresorers i secretaris municipals.

Amb aquesta mesura, la Generalitat de Catalunya podrà convocar de forma coordinada amb l’Estat els concursos per a les places vacants, resolent l’assignació de la primera destinació i les situacions administratives pertinents.

Font: Lefebvre