• Les condicions laborals o la falta de relleu generacional fan impossible cobrir algunes vacants

• Tot i que l’última Enquesta de Població Activa (EPA) ha marcat un nou rècord d’ocupació en aquest tancament de 2025, amb una taxa d’atur per sota del 10%, encara existeixen llocs de treball difícils de cobrir a Espanya. És més, 2 de cada 10 llocs vacants resulten impossibles de cobrir pràcticament. Algunes de les professions amb extrema dificultat per trobar treballadors són les de paleta, cuiner, infermer, metge de família, cambrer o cuidador

Així ho ha indicat l’‘Observatori de les ocupacions’ del SEPE, que en el seu anàlisi ha detectat que el nombre de vacants en aquestes professions ha anat augmentant en els últims anys, des de les 56.000 del 2014 fins a les més de 152.000 al tancament del tercer trimestre de 2025, segons les últimes dades de l’enquesta trimestral de cost laboral que publica l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Aquests nombres no superen l’1% de l’oferta laboral i són inferiors a la mitjana europea del 3%, tal com detalla l’observatori, que també destaca que un terç d’aquestes vacantes són del sector públic, sent fins a un 80% dels llocs sense cobrir responsabilitat de l’Administració Pública en pertànyer a l’àmbit de les cures.

En aquesta classificació de llocs de treball que queden lliures, normalment el 2,1% es cobreix sense dificultat, mentre que el 79,3% són difícils de cobrir i el 18,6% es consideren impossibles d’ocupar.

PER QUÈ ALGUNS LLOCS DE TREBALL SÓN DIFÍCILS DE COBRIR

Segons el SEPE, aquesta situació es deu en gran part a la falta de relleu generacional, derivada de l’envelliment de la població, i a la falta d’acceptació de determinades condicions laborals. Això passa especialment en sectors com la construcció i l’hostaleria. També hi influeix el desajust existent entre les necessitats de les empreses i la formació dels treballadors, especialment en feines de qualificació mitjana i alta.

Hostaleria, construcció, activitats sanitàries i transport són les àrees on s’observa un major desequilibri entre oferta i demanda d’ocupació. També sobresurt el sector agrícola, que insisteix en la necessitat de mà d’obra immigrant. Això contrasta, segons el SEPE, amb el fet que molts espanyols optin per desplaçar-se a la verema francesa, on troben millors condicions laborals.

Aquesta realitat també xoca amb l’elevat nombre de desocupats, que va aconseguir els 2,47 milions al tancament de 2025 segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). No obstant això, l’observatori destaca que molts aturats nacionals mostren reticències a acceptar feines de baixa qualificació.

PROGRAMES GECCO

El 2025, un total de 25.767 persones migrants van poder treballar a Espanya gràcies al programa de gestió col·lectiva de contractacions en origen (GECCO). Es tracta d’una xifra rècord, superior als més de 20.000 participants registrats el 2024 i als 19.000 del 2023.

Aquests programes, que van començar fan més de vint-i-cinc anys, es basen en la tramitació i concessió conjunta d’autoritzacions de residència i treball per a estrangers extracomunitaris que no es trobin ni resideixin a Espanya.

El Marroc va concentrar l’any passat el 81% de les contractacions realitzades. Nou de cada deu van correspondre a dones, amb una edat mitjana de 43 anys, empleades principalment en explotacions agrícoles.

AQUESTS SÓN ELS LLOCS MÉS DIFÍCILS DE COBRIR

Una altra opció que permet buscar treballadors fora d’Espanya és el catàleg d’ocupacions de difícil cobertura, elaborat trimestralment pel SEPE. Aquesta llista es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Aquesta llista identifica aquells llocs en els quals existeix una clara falta de professionals disponibles a Espanya, la qual cosa permet a les empreses recórrer a la contractació de treballadors estrangers mitjançant un procediment més àgil, en considerar-se que no hi ha mà d’obra suficient per cobrir aquestes necessitats.

El mateix Observatori de les Ocupacions del SEPE adverteix en el seu resum anual de 2025 que el desajust laboral afecta especialment sectors on la demanda continua creixent, com el transport, l’hostaleria, la construcció o determinades activitats sanitàries. En aquestes àrees, les dificultats per trobar personal s’expliquen tant per la falta de formació específica com pel rebuig de condicions laborals considerades poc atractives.

A més, l’informe assenyala que algunes ocupacions presenten increments rellevants en la contractació, la qual cosa reflecteix que continuen sent perfils molt buscats. Entre elles destaquen infermers no especialitzats, electricistes de la construcció, conductors assalariats, operadors de maquinària industrial o peons del transport de mercaderies, professions que concentren una alta rotació i problemes estructurals de cobertura.

En aquest context, el catàleg funciona com una via legal per incorporar treballadors de fora d’Espanya en llocs on el mercat intern no aconsegueix respondre a la demanda, especialment en activitats estratègiques i amb escassetat persistent de personal.

SECTOR PROFESSIONS MÉS DIFÍCILS DE COBRIR

Marina mercant: Mariners, pilots de vaixell mercant, oficials radioelectrònics, maquinistes, mecànics navals, contramestres.

Hostaleria i restauració: Cuiners, cambrers, ajudants de cuina, majordoms de vaixell.

Sanitat i cures: Infermers no especialitzats, auxiliars d’infermeria hospitalària, cuidadors a domicili.

Construcció i edificació: Electricistes de la construcció, instal·ladors electricistes, fusters metàl·lics, gruistes.

Transport i logística: Conductors assalariats d’automòbils, taxis i furgonetes, peons del transport de mercaderies, descarregadors.

Indústria manufacturera: Operadors de maquinària alimentària, muntadors d’estructures metàl·liques, matadors i treballadors d’indústries càrnies.

Ocupacions elementals: Personal de neteja en oficines i hotels, empleats domèstics.

Esport: Entrenadors i esportistes professionals.

Font: Noticias trabajo