• La nova Llei de Mobilitat Sostenible (Llei 9/2025, de 3 de desembre) obliga les empreses amb més de 200 empleats per centre de treball a implementar un Plan de Mobilitat Sostenible a la Feina negociat amb els representants dels treballadors al desembre de 2027

• Juntament amb les novetats en el model concessional de transport regular de viatgers per carretera, el transport ferroviari o el transport de mercaderies per carretera, la D.F. 3a de la Llei de Mobilitat Sostenible (BOE 04/12/2025) recull la modificación del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, per incloure en la negociación dels convenis col·lectius les mesures per promoure la implantación de plans de mobilitat sostenible a la feina

La Llei de Mobilitat Sostenible obligarà les empreses amb més de 200 persones treballadores (o 100 per torn) a implementar plans de mobilitat sostenible (PMST), negociats amb la representació llegal dels treballadors, en un termini de 24 mesos des de la seva publicació, és a dir, el 5 de desembre de 2027.

OBLIGACIÓ DE NEGOCIAR PMST: NOVA REDACCIÓ DEL PARÀGRAF TERCER DE L’ARTICLE 85.1 DE L’ESTATUT DELS TREBALLADORS

L’apartat 1 de l’article 85 de l’Estatut dels Treballadors, queda redactat com segueix:

«1. Dins del respecte a les lleis, els convenis col·lectius podran regular matèries d’índole econòmica, laboral, sindical i, en general, quantes altres afectin les condicions d’ocupació i l’àmbit de relacions dels treballadors i les seves organitzacions representatives amb l’empresari i les associacions empresarials, inclosos procediments per resoldre les discrepàncies sorgides en els períodes de consulta previstos en els articles 40, 41, 47 i 51; els laudes arbitrals que a aquests efectes puguin dictar-se tindran la mateixa eficàcia i tramitació que els acords en el període de consultes, sent susceptibles d’impugnació en els mateixos termes que els laudes dictats per a la solució de les controvèrsies derivades de l’aplicació dels convenis.

Sense perjudici de la llibertat de les parts per determinar el contingut dels convenis col·lectius, en la negociació dels mateixos existirà, en tot cas, el deure de negociar mesures dirigides a promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’àmbit laboral o, si escau, plans d’igualtat amb l’abast i contingut previst en el capítol III del títol IV de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

Igualment, a través de la negociació col·lectiva es negociaran protocols d’actuació que recullin mesures de prevenció de riscos específicament referides a l’actuació enfront de catàstrofes i altres fenòmens meteorològics adversos.

Així mateix, existirà el deure de negociar mesures per promoure l’elaboració de plans de mobilitat sostenible a la feina amb l’abast i contingut previstos en la Llei 9/2025, de Mobilitat Sostenible, orientats a buscar solucions de mobilitat que contemplin l’impuls del transport col·lectiu, la mobilitat de baixes emissions, la mobilitat activa i la mobilitat compartida o col·laborativa, de cara a aconseguir els objectius de qualitat de l’aire i reducció de emissions, així com a evitar la congestió i prevenir els accidents en els desplaçaments a la feina».

La D.T. 1a estableix l’obligació de negociar de forma col·lectiva els PMST en la negociació dels convenis col·lectius la comissió negociadora dels quals es constitueixi a partir de la data d’entrada en vigor de la llei (05/12/2025).

PLANS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

En la secció 1a de la LMS es recullen obligacions per a l’elaboració de plans de mobilitat sostenible d’entitats locals, per a grans centres d’activitat i plans de mobilitat sostenible a la feina. Les obligacions relacionades amb els plans de mobilitat sostenible a la feina (PMST) són les que resulten de major interès per a les empreses.

1. Plans de mobilitat sostenible d’entitats locals

Els Plans de Mobilitat Sostenible d’entitats locals es defineixen com a instruments de planificació que tenen com a objectiu fomentar una mobilitat més sostenible, eficient i respectuosa amb el medi ambient. Dins d’aquesta modalitat trobem dues situacions:

Plan de mobilitat sostenible d’entitats locals: instrument de planificació que recull un conjunt d’actuacions dins d’un determinat ámbit territorial l’objectiu del qual és implantar models de mobilitat i formes de desplaçament amb menor impacte ambiental, com el transport públic, els serveis de mobilitat compartida i col·laborativa, i la mobilitat activa. [art. 2.g) de la LMS].

Plan de mobilitat sostenible simplificat d’entitats locals: instrument de planificació de la mobilitat concebut per als municipis de menys de 50.000 habitants que, sense incloure necessàriament el contingut complet d’un pla de mobilitat sostenible, permeti de manera àgil i senzilla realitzar un diagnòstic i adoptar les mesures específiques per fomentar una mobilitat amb menor impacte ambiental que millor s’adaptin a la situació específica del municipi corresponent, considerant diferents modes de transport sostenible, inclosa la mobilitat activa. [art. 2.r) de la LMS].

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la LMS, sense perjudici del que estableix l’article 14 de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de Canvi Climàtic i Transició Energètica, els municipis de más de 20.000 habitants i menys de 50.000 habitants s’hauran de dotar d’un pla de mobilitat sostenible simplificat d’entitats locals, que haurà de ser revisat, almenys, cada sis anys tret que la legislació autonòmica estableixi una altra periodicitat.

SEGONS LA NORMATIVA ADJUNTA, S’ESTABLEIXEN ELS SEGÜENTS ASPECTES CLAU (ART.24 DE LA LMS)

Obligatorietat: Els municipis amb una població entre 20.000 i 50.000 habitants han d’elaborar un pla de mobilitat sostenible simplificat en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la llei. Aquest pla ha de ser revisat cada sis anys, tret que la legislació autonòmica disposi una altra periodicitat.

Extensió de l’obligació: Les Comunitats Autònomes poden recomanar o exigir l’elaboració de plans de mobilitat sostenible a municipis no inclosos en l’apartat anterior, entitats supramunicipals amb competències en planificació territorial, urbanisme, transports o mobilitat, i agrupacions de municipis. En cas que un municipi estigui integrat en una entitat supramunicipal obligada a tenir un pla, aquesta obligació substituirà la del municipi.

Contingut mínim: Els plans han d’incloure mesures per a l’ordenació de la distribució urbana de mercaderies, cooperant amb municipis colindants per establir criteris homogenis. A més, poden prendre com a referència les directrius metodològiques previstes en la normativa.

Seguiment: Les entitats territorials obligades a elaborar aquests plans han de presentar cada tres anys un informe de seguiment sobre el nivell d’implantació de les actuacions i l’avaluació de les mesures incloses en el pla.

Registre: L’EDIM (Estudi de Diagnòstic d’Impacte en la Mobilitat) inclourà un registre dels plans de mobilitat sostenible i els paràmetres i indicadors més rellevants dels mateixos, segons l’acordat en el Fòrum Territorial de Mobilitat Sostenible.

2. Plans de mobilitat sostenible per a grans centres d’activitat

Els plans de mobilitat sostenible per a grans centres d’activitat són instruments de planificació destinats a fomentar una mobilitat més eficient, sostenible i respectuosa amb el medi ambient en aquests espais. Segons la normativa adjunta, s’estableixen els següents aspectes clau (art. 25 de la LMS):

Identificació de grans centres d’activitat: Els Ministeris de Transports i Mobilitat Sostenible i de Treball i Economia Social, previ informe del Fòrum Territorial de Mobilitat Sostenible, determinaran els criteris per identificar els grans centres d’activitat que han de disposar d’aquests plans. Entre els criteris considerats s’inclouen la superfície del centre, el nombre d’empreses i treballadors, l’afluència de visitants i usuaris, i la mobilitat en dies i hores punta.

Coordinació con altres instruments de planificació: Aquests plans han d’estar alineats amb altres instruments de planificació de mobilitat concurrents, com els plans de mobilitat sostenible a la feina, i amb el pla de mobilitat sostenible de l’entitat local en l’àmbit territorial de la qual s’ubiqui el centre.

Obligacions dels grans centres d’activitat: Els centres identificats com a grans generadors de mobilitat hauran d’aprovar el seu corresponent pla de mobilitat sostenible en un termini de divuit mesos des de la publicació dels criteris pel Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. Aquests plans s’hauran de revisar almenys cada cinc anys i designar un gestor de mobilitat del centre.

Registre i seguiment: L’Estudi de Diagnòstic d’Impacte en la Mobilitat (EDIM) inclourà un registre dels plans de mobilitat sostenible per a grans centres d’activitat, així com els paràmetres i indicadors més rellevants dels mateixos, segons l’acordat en el Fòrum Territorial de Mobilitat Sostenible

3. Plans de mobilitat sostenible a la feina (PMST)

És un conjunt de mesures impulsades per la Direcció del centre de treball i elaborades en el marc de la negociació col·lectiva, l’objecte de la qual és racionalitzar els desplaçaments al lloc on es desenvolupa l’activitat dels empleats, clients, proveïdors i visitants [art. 2.s) de la LMS].

L’abast i contingut d’un pla de mobilitat sostenible a la feina, segons l’article 26 de la LMS, es defineix com segueix:

Obligatorietat: Les empreses i entitats del sector públic amb centres de treball que tinguin més de 200 treballadors o 100 per torn han de disposar d’un pla de mobilitat sostenible a la feina en un termini de 24 mesos des de l’entrada en vigor de la llei. Aquesta obligació també s’aplica a entitats del sector públic estatal i pot estendre’s a altres entitats públiques segons ho determini l’administració competent en transport i mobilitat.

Seguiment i avaluació: Els plans han de ser objecte de seguiment per avaluar el nivell d’implantació de les mesures. Les empreses i entitats públiques han d’elaborar un informe de seguiment cada dos anys des de l’aprovació del pla.

Negociació: Els plans s’han de negociar amb la representació llegal dels treballadors. En cas de no existir representació, es constituirà una comissió negociadora amb participació de sindicats representatius del sector.

Contingut: Els plans han d’incloure solucions de mobilitat sostenible, com transport col·lectiu, mobilitat activa, baixes emissions, teletreball, recàrrega de vehicles zero emissions, i mesures de seguretat viària. A més, han de considerar treballadors, visitants, proveïdors i altres persones que accedeixin al centre de treball, tenint en compte els plans de mobilitat sostenible locals i regulacions de mobilitat.

Centres d’alta ocupació: En centres amb més de 1.000 treballadors ubicats en àrees metropolitanes de més de 500.000 habitants, s’han d’incloure mesures per reduir la mobilitat en hores punta, promoure transport de baixes emissions i facilitar la recàrrega de vehicles.

Coordinació: En llocs on coincideixin diversos centres de treball, s’han de promoure mecanismes de coordinació per intercanviar informació i aplicar solucions conjuntes de mobilitat sostenible.

Compensació de petjada de carboni: Els plans poden incloure mesures per compensar la petjada de carboni generada per la mobilitat emissora de gasos d’efecte hivernacle.

Gestor de mobilitat: Reglamentàriament es podrà establir la figura de gestor de mobilitat per als centres de trabalho esmentats.

L’EDIM INCLOURÀ UN REGISTRE DE PLANS DE MOBILITAT SOSTENIBLE A LA FEINA I ELS SEUS INDICADORS MÉS RELEVANTS

Aplicació supletòria: El que disposa aquest article serà d’aplicació supletòria respecte al que estableixi l’administració competent en transport i mobilitat o l’ordenació urbanística de cada municipi.

El règim establert per la Llei 9/2025 per als Plans de Mobilitat Sostenible a la Feina actua com una norma supletòria o complementària; és a dir, entra en vigor únicament quan no existeixi ja una regulació pròpia establerta per les autoritats autonòmiques o municipals competents segons la legislació de cada comunitat autònoma (art. 26.9).

L’obligació de negociació del PMST serà d’aplicació en la negociació dels convenis col·lectius la comissió negociadora dels quals es constitueixi a partir de la data d’entrada en vigor de la nova llei (D.T. 1a), és a dir, el 5 de desembre de 2025. No obstant això, per als plans de mobilitat sostenible a la feina, la norma indica que en un termini de vint-i-quatre mesos des de l’entrada en vigor de la LMS, és a dir, les empreses i les entitats pertanyents al sector públic hauran de disposar d’un PMST per a aquells centres de treball amb més de 200 persones treballadores (o 100 per torn el centre de treball habitual de les quals sigui aquest centre d’activitat) el 5 de desembre de 2027.

L’incompliment de l’obligació d’implantar plans de mobilitat sostenible a la feina i el seu adequat seguiment està sancionat com a infracció lleu, amb multes de 101 a 2.000 euros i termini de prescripció de sis mesos tant per a la infracció com per a la sanció (arts. 107, 108 i 109).

La LMS també preveu la possibilitat d’establiment de línies de finançació pública per fomentar l’elaboració i posada en pràctica de plans de mobilitat sostenible a la feina en grans centres laborals, en el marc previst llegalment i sota els principis de concurrència, objectivitat i sotmetiment a la legislació sobre subvencions (D.A. 27a).

Font: Iberley