• En el trentè aniversari de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals

• El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social, la declaració institucional amb motiu del trentè aniversari de l’aprovació de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, i pel qual es declara l’any 2026 com a «Any de la seguretat i salut en el treball»

La Llei de prevenció va suposar una fita històrica i va servir de referència per establir les bases d’una cultura de la prevenció al nostre país. Ara, en aquesta efemèride es tracta de fer no una mera declaració d’intencions sinó d’efectuar una crida al conjunt de la societat.

EPIDÈMIA SILENCIOSA

Les dades de sinistralitat laboral són encara inadmissibles: 796 persones, més de dues cada dia, van morir el 2024 al seu lloc de treball o en el camí. Cal actuar de manera decidida i sense demora.

La Constitució encomana als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, l’obligació de «vetllar per la seguretat i higiene en el treball», un lloc on les persones no poden posar en risc la seva salut o jugar-se la vida independentment d’on s’ubiqui o del nombre de persones amb què compti l’empresa.

En nombroses ocasions s’ha vinculat el creixement econòmic a l’augment de la sinistralitat laboral però no és un mal inevitable: hi ha una relació directa entre precarietat i augment dels riscos laborals i aquesta afirmació se sustenta en les dades. Gràcies a la reforma laboral, que va suposar un impuls a l’estabilitat en l’ocupació, va permetre que l’índex de sinistralitat amb baixa laboral es reduís un 7,4% i en tots els rangs d’edat.

AVANÇOS NECESSARIS

Les noves formes d’ocupació ens enfronten a reptes fins ara ignorats com l’increment dels riscos psicosocials, la manca de plena igualtat efectiva entre homes i dones -les patologies i necessitats de les quals en matèria de prevenció han estat les grans oblidades-, les malalties derivades del treball o l’envelliment de la població activa, en un moment demogràfic crític, i els derivats d’un canvi climàtic les virulentes conseqüències del qual ja estem patint. No es poden oblidar, quan es compleix un any, els efectes de la DANA que va acabar amb la vida de 229 persones i que va requerir de mesures laborals audaces com els permisos climàtics que protegeixen les persones treballadores davant d’escenaris meteorològics adversos.

INSTRUMENTS

L’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027 (EESST), aprovada al Consell de Ministres del 14 de març de 2023 amb l’acord de Comunitats Autònomes, organitzacions sindicals i organitzacions empresarials constitueix un nou marc de referència per orientar les actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals durant aquest període i sorgeix gràcies al diàleg social, fruit de l’acord entre les diferents Administracions Públiques amb competències en matèria de seguretat i salut en el treball i els interlocutors socials.

L’EESST assumeix un compromís ferm amb els eixos prioritaris del Marc Estratègic Europeu de Seguretat i Salut en el Treball 2021-2027 i, en particular, amb l’objectiu d’anticipar-se als riscos que plantegen les transicions digital, ecològica i demogràfica.

Un exemple d’això són les campanyes que el Ministeri de Sanitat, l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social i l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball duen a terme anualment per prevenir els cops de calor. També per primera vegada, el nostre país va dur a terme un pla de xoc contra els accidents mortals que s’ha centrat en aquells sectors més exposats a aquests, amb una atenció especial de la construcció on la sinistralitat laboral mortal incideix especialment.

Per fer front al repte del canvi climàtic, Espanya ha avançat, a més, amb l’adaptació l’any 2023 de la normativa espanyola sobre llocs de treball, recollint expressament l’obligació empresarial d’adoptar mesures de protecció davant de fenòmens meteorològics adversos. Al novembre de 2024 es va fer un pas més, reconeixent permisos laborals com a conseqüència de les recomanacions, limitacions o prohibicions al desplaçament establertes per les autoritats competents, així com quan concorri una situació de risc greu i imminent, incloses les derivades d’una catàstrofe o fenomen meteorològic advers. A més, i seguint les recomanacions de l’OIT, s’ha previst a l’Estatut dels Treballadors que, a través de la negociació col·lectiva, s’acordin protocols d’actuació que recullin mesures de prevenció de riscos específicament referides a l’actuació davant de catàstrofes i altres fenòmens meteorològics adversos.

Font: Govern d’Espanya